i de vgeades ni això... diuen que les miios promeses es segllen am mirades com les que tintento transmegre jo am cada somriure que te dedico!! GUAPISSIMA*
Bfff... va comentu pk sino em passarà, i no vull, k trencaríem la tradició de un pilot de publicacions i no cal
Po k consti k comentu sense saber k dir...
Podriem començar dient k encara k em publikis tu, continuu esperant amb la mateix ànsia els teus comentaris, i en l’anterior encara vas deixar una comentari en la publicació, po akestaaaa... ja et val
Vle, això d’aki dalt era lu k t’he dit k havia de borrar...xD
A veure, ara ho haig de fer bé, pk ja no tinc excusa. Juuu....
Wenu, si sortís malament podríem al•legar a lo ofès que em sento per assabentar-me a última hora de la teva traïció a la naturalesa per lliurar-te a les mans del consumisme. Apa, ja ho tens xP
Ara a lo que anàvem:
M’agrada, m’agrada la idea...
Perquè al cap i a la fi, les paraules poden ser boniques, estètiques, commovedores, descarades, manipuladores, complaents, però no són res més. Les paraules estan buides de significat, són vent, aire que sona. Com un explicació sense aplicació. Quin sentit té la teoria sense la pràctica?
El que conten són les accions, que parlen per si soles, sense suport verbal, que moltes vegades ho fan fluix, a cau d’orella, perquè tot allò important és cada rajola sobre la qual caminem. Petita, però sòlida. Insignificant, però es troba a faltar quan poses el peu en un forat i et torces el turmell.
I mentre perds el temps prometent la lluna és probable que no desfruitis del dia, que la vida són tres dies, un de puja, un de baixar, i un per compartir al mig
Mils de gràcies pel teu gran, GRANDISSIM post, un dels millors. Només tu saps com em fa de feliç, my friend.
I només tu saps fer-ho, petite crack
Buenos días.
Ke foto tan bonita.
Me recuerda a una calle de un pueblo marinero portugués ke se llama Nazaré.
Es allí?
Pasa un buen día.
Bienvenida a Noviembre.
com les que tintento transmegre jo am cada somriure que te dedico!! GUAPISSIMA*
