20 anys. Doble d’experiència, doble problemes. M’ha canviat la vida per bé, per dolent, per massa complicada. Ara tinc por, ara somric. És un anar i tornar… Em sona massa gran. Sí, crec que es podria acabar resumint aixi. Tot se’m fa massa gran. I penso que puc i al final me’n surto però fracasso. He fracasat amb moltes coses, per exemple: no sé escollir. No sé qui he d’estimar, amb qui he de confiar, amb qui puc ser jo… estic perduda davant de les persones que més em pensava que m’estimaven. Amics? Pocs i encara bruts, traicioners, cruels i egoïstes. D’això és del que tanta gent moriría? I les paraules rancies i ben col•locades en frases poden impressionar? Crec que em canviarien per dos, tres, quatre mil euros. Sí, és fort sentir-te venuda abans de posar-te a venda, però igualment tothom se’t ven i se’t compra en qüestió de dies. Parella? Per què? Un moment de plaer és molt fácil de trobar avui en dia. Tinc por a estimar, tinc por a donar-ho tot. En moments així a on és? On s’amaga l’amor irracional? No, és un càlcul. És com vendre un producte: dónes il•lusió a un desconegut, t’ho gratifica i marxa.
